Soneto ...

Soneto con estrambote esperanzado
en la despedida de Anna Bundó Mas

Te dijimos adiós Anna querida
cumplimos la tarea por tí prevista
haz que te digamos: "hasta la vista"
Ya que en lo alto
te dan la bienvenida.

Cuando tendré tu lección aprendida?
Aceptar a todos es ardua conquista
mas tu nos dejaste la ruta lista:
amar siempre hasta el fin y sin medida.

Junto a un mago -oferente patena-
mientras Mauricio esparce tu huella
la oración se nos torna más bella.

O blanca capilla de Santa Elena
los más pequeños aquí reunidos
son de Jesucristo  los preferidos.

Sienten que suave tu luz les ampara:
por siempre te quedas en Barichara.

-----

Sonet amb estrambot esperançat en el comiat d'Anna Bundó Mas

T'hem dat l'adéu lentament benvolguda
ho hem fet tot tal com de temps vas preveure,
dona'ns força per dir-te "a reveure"
mentre els àngels exclamen: benvinguda!

Del teu amor la sageta aguda,
se'ns clava al cor: el que ara ens cal heure
és acceptar a tothom l'urgent deure
testament d'una vida no perduda.

Com un mag silenciós que ofrena
el Maurici ha espargit la teva pols
i a tots el mot se'ns ha tornat més dolç.

La blanca capella de Santa Elena
s'ha emplenat dels teus amics més petits
dels que foren de Jesús preferits.

Senten que la teva llum els empara: romandràs per sempre a Barichara.

Jaume Aymar Ragolta