Gràcies, àngel. Gràcies, dimonis de la nit.
Gràcies, hivern del cor on cremen
els troncs secs del desig. Gràcies,
llum del fred, nit de les aigües.
Gràcies, odi biliós de mitjanit,
llor de la matinada, puput de l'albada.
Per allò diferent, inesperat, esquerp,
pel dolor i pel mal, gràcies.
Per tot el que som i el que no som,
per allò que evitem, o que volem.
Gràcies per tu i per mi.
Per la paraula perdó, argent,
amor. Gràcies pel sí i pel no.
Per poder donar-te les gràcies
i perquè no clagui fer-ho.
Gràcies per la por, pel pa,
per l'oli, gràcies per la nit.
Gràcies per l'amor de matinada,
per la moneda que trobem a terra,
per l'aigua de la font,
per la teva mà damunt la galta.
Gràcies pels teus ulls i pels teus llavis,
gràcies per cridar amb joia el meu nom.
Gràcies, mort, perquè existeixes
i fas que allò que és
sigui ara tan viu endins de mi,
i sigui bell, ple, rodó, teu.
Francesc Parcerisas
Mostrando entradas con la etiqueta catalán. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catalán. Mostrar todas las entradas
miércoles, 5 de enero de 2011
Acció de Gràcies
Etiquetas:
catalán,
Francesc Parcerisas,
poesía
domingo, 28 de febrero de 2010
Si pasas por San Gil...
Esta imagen la vimos en 'Café Con·verso' de San Gil. Así que si pasas por San Gil, amigo mio, como dice la canción de Jorge Villamil, no lo dejes de visitar, realmente vale la pena!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)