martes, 20 de septiembre de 2011

Elogio del vivir - Elogi del viure


Elogio del vivir

Ama tu oficio,
tu vocación,
tu estrella,
aquello para lo que sirves,
aquello en que realmente,
eres uno entre los hombres,
esfuérzate en tu quehacer
como si de cada detalle que piensas,
de cada palabra que dices,
de cada pieza que colocas,
de cada martillazo que das,
dependiese la salvación de la humanidad.
Porque depende, créeme.
Si olvidándote de ti mismo
haces todo lo que puedes en tu trabajo,
haces más que el emperador que rige
automáticamente sus estados;
haces más que el que inventa teorías universales
sólo para satisfacer su vanidad,
haces más que el político, que el agitador,
que el que gobierna.
Puedes despreciar todo esto
y el arreglo del mundo.
El mundo se arreglaría bien solo,
sólo con que cada uno
cumpliera su deber con amor,
en su casa.



Elogi del viure


Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en que realment,
ets un entre els homes,
esforçat en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depén, creu-me.
Si oblidan-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el que inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l' agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l' adobament del món.
El món s' adobaria bé tot sol,
només que cadascí
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

Joan Maragall
(Barcelona, 10 de octubre de 1860 - íd., 20 de diciembre de 1911)


No hay comentarios: